En Jordi Pujol pot agradar o no. Es pot estar d'acord amb les seves idees o no. El que ningú podrà negar és el seu compromís: amb el que pensa, amb el que fa i amb el seu país. Aquest és el valor de la paraula COMPROMÍS.Som molt aprop d'una important cruïlla. Segons el que fem i decidim, construirem el futur dels nostres fills i nets. Sé que són paraules molt fetes servir, però estic convençut que ara SÍ ha arribat el moment de la veritat.
El principal enemic de les properes eleccions no són els contrincants polítics; ells formen part de la partida. L'enemic comú de tots és l'abstenció. El que les persones que ens envolten "passen de la política". És important tenir-ho en compte abans de les eleccions, que després sempre es diu i sembla que no fem res els que ens hi dediquem a això, encara que sigui de manera amateur, com és el cas d'una agrupació local petita com la nostra.
Per tal de que la població en general torni a escoltar les paraules dels nostres polítics, ha arribat el moment d'anomenar les coses pel seu nom, de parlar clar. Si cal prendre partida per una acció o una altre, fer-ho segons pensem i no esperar a que altres decideixin per nosaltres i afegir-nos al carro guanyador. Som "petites sangoneres" de les idees dels altres o hem de liderar projectes, amb valentia i capacitat?.
A la nostra vila en tenim un exemple: un aparcament aprovat en un ple a la plaça de Catalunya. Necessari per a tota la població de Centelles, accessible pels veïns amb l'urbanització de l'espai i una zona verda arreglada.
Peró... si primer ha estat aprovat en un Ple el plànol del que es farà i després es parla amb els veïns, (si no espavilen serà un cop licitada l'obra. O sigui que una empresa haurà fet un projecte segons el que es va aprovar en el Ple) no és una manera de faltar a la veritat? De jugar amb la població? No és més lògic fer-ho al revés i fer un procés participatiu real? Amb aquestes accions de "fet i amagar" l'únic que s'aconsegueix es que, en les properes eleccions l'abstenció augmenti.
Per un costat hi ha els polítics, però per un altre hi ha la població en general:
Sento moltes vegades allò de "això no es fa així", "sembla que no ho vegin"... La meva resposta és: diga-ho, queixa't, proposa... AH! NO, això no! Hi ha molta gent que xerra, xerra i xerra, però després s'està més còmode al sofà de casa. Doncs això no toca!
A l'escola van ensenyar-me que una crítica+una proposta=crítica constructiva. Però demana un esforç: pensar. Pensar en positiu i amb ganes.
Aquí hi ha per a tots! Uns no fan la feina com cal, però els altres no s'impliquen i amb la seva inactivitat no partipen en el canvi del seu entorn. Si ho pensem fredament, polítics i població en general ho som tots. Tots tenim cap, pensem, veiem el que ens agrada i tots (dic tots!), d'una manera o un altre tenim la possibilitat de treballar per a la nostra "tribu". Aquí hi han idiologíes, però sobre tot la voluntat de servei i l'empenta d'avançar.
Vull demanar-vos COMPROMÍS. Com no pot ser d'una altra manera, des de Convergència i Unió de Centelles us animem a participar amb nosaltres. Hi ha feina, amb un equip que fa temps que treballa amb ganes i amb rumb.
Si penseu que la política no es el vostre camí, penseu en: associacions, AMPAS, grups de veïns... El nivell d'implicació i les hores dedicades les ha de decidir cadascú.
Fer coses sempre implica el risc d'equivocar-se, però val la pena quan la feina, després de treballar-la, surt bé. Quan amb els teus companys aconsegueixes petites fites, però que sumen pel benefici de tots. No hi ha res fàcil, tot costa!
No deixis que els altres prenguin les teves decisions.
Jordi Valls
Delegat local de CiU de Centelles
