Subvencions per entitats culturals

SUBVENCIONS (Diputació i Generalitat) per entitats CULTURALS:


Divendres vàrem fer una xerrada informativa amb la Isabel Matas Babón, la nostra regidora portaveu de CiU de Centelles i el Diputat Provincial i Alcalde de Tona, Josep Salom Ges. Suport a les nostres entitats.


La nostra prioritat --> #Centelles

Enllaç entrevista de la MARIBEL

Podeu veure l'entrevista que van fer a la Maribel Matas al canal @taronjaosona. 
A partir del minut 34.
Molt interessant!

Cliqueu l'enllaç següent: 
http://canal-taronja-osona.xiptv.cat/cap-i-casal/capitol/cap-i-casal-lluis-verdaguer-maribel-matas-i-jordi-fabrega-i-santi-pons

Maribel al Canal taronja

Entrevista en profunditat a la Maribel, la nostra regidora portaveu, al Canal @TaronjaOsona En breu tindrem l'enllaç hi en farem difusió.

Resum de la gestió a l'Ajuntament al 2013

RESUM DE LA GESTIÓ A L’AJUNTAMENT A L´ANY 2013

PLENS ORDINARIS                              6          ABSTENCIONS                                 3

PLENS EXTRAORDINARIS                 4         VOTS EN CONTRA                            8

VOTACIONS A FAVOR                      29          PREGUNTES AL PLE                     24

AL·LEGACIONS                                    4         INSTÀNCIES                                     28

è Per què Convergència ha votat en contra en 8 ocasions?

·           Hem votat que NO als pressupostos de l’any 2013, entrats el mes de gener 2013, per import de 5.374.000 euros

Pensem que els diners del poble s´han d’administrar amb eficàcia i eficiència i, especialment en temps de crisi, amb molta cura. S´han de gestionar els costos dels serveis a un preu tancat. Per exemple:

El manteniment dels ascensors que fa l´Ajuntament a Centelles, un total de 8 fins l´any 2013. Cada ascensor tenia un preu diferent de manteniment, que anava de 350 a 750 euros. Al final, després d’insistit-los, l´Ajuntament ho ha entès hi ha tancat un acord global... Per què no es va fer abans, si fa anys que governen els mateixos, i ni tan sols el regidor d’Hisenda ha canviat?

En els pressupostos trobem a faltar el seguiment que serveix per valorar el funcionament dels serveis. Reflecteixen que “es fa el que sempre s´ha fet”, sense una seriosa valoració de si cal fer el mateix o no, ni quin retorn pot tenir pel poble. Un exemple:

Mantenen actes públics que costen uns diners però on pràcticament no hi assisteix ningú, i rebaixen les partides d’altres accions que tenen un retorn clar per l’economia de les nostres empreses o comerços.

Tot i ser necessària la reducció de costos, s’ha d’anar en compte de no rebaixar aquells que dificulten la qualitat del serveis, sobretot quan són serveis bàsics. Per tant, es necessita valorar, gestionar i qüestionar quins són els que cal potenciar i els que probablement s’han de suprimir, i el nostre Ajuntament no ho fa.

·           Hem dit NO: a la modificació puntual del pla urbanístic MP29, que inclou modificacions de balcons i patis interiors, i modificacions de terrenys agrícoles. Pensem que són un “vestit a mida per algú” enlloc de respondre a un interés general.

Val a dir que el nostre pla urbanístic és de l´any 1983 i l´han cosit i descosit tantes vegades que ja no sabem ni on parem!

·           Hem dit NO: a la modificació MP31 sobre la requalificació d’un espai agrícola protegit per ampliar fins a un 40% de la finca la pedrera del Cerdà. No ens sembla adient, i tenim com a mostra les pedreres de Sant Antoni, ni estem d’acord amb la proporció de la modificació.

·           Hem dit NO: a l’aprovació del pla especial per la Festa del Pi, ja que no s’han tingut en compte les al·legacions presentades, i s´ha traslladat el perill de l’església al mateix replà, molt més perillós, a part d’altres consideracions.

·           Hem dit NO: a la modificació de crèdit 2/2013 perquè una part correspon a 25.587,50 euros d’una sentència judicial a favor d’un promotor per la pavimentació de les obres del c/ Montserrat, que és conseqüència d’una falta de cura de l’Ajuntament a l’hora de fer pagar les obres del carrer. Una altra partida era de 6.000 euros de l’I.V.A. de l’any 2009 que reclamava Hisenda.

·           Hem dit NO: al tancament de comptes del any 2012, ja que no podem estar d’acord amb la diversitat de preus dins d’una mateixa categoria de feina, ni tampoc en la falta de detall de les factures. Insistirem sempre perquè les feines i les compres es facin amb empreses i comerços del poble, no de fora .

·           Hem dit NO: a la modificació de crèdit 3/2013 de 566.998,15 euros perquè dins la modificació s’inclouen 13.357,60 euros que són el cost de la modificació del trànsit a la zona del Fòrum, i també perquè la modificació inclou l’extensió de la fibra òptica que, tot i estar-hi d’acord, han posat a corre-cuita a finals d´any.

·           Hem dit NO: a l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament pel 2014 per ser continuistes, amb increment de la despesa en un 10,30% i una reducció de la inversió, sols del 0,02% sobre pressupost; i pèrdues, per primera vegada, a Electracomercial,s.l.u per aprovisionament de morosos que no l’havien feta mai ,a instàncies del nostre grup. Una clara falta total de gestió.

è Abstencions:

·         En la sol·licitud per part de l´Ajuntament a la Generalitat en base al PUOSC (Pla Únic d´Obres i Serveis) per:

-       306.297,58 euros (19,53 % projecte arrenjar la Cira cost total de 1.568.344 euros)

-       176.739,64 euros (75% del projecte arranjament del cementiri municipal)

-       81.547,66 euros (75% del projecte arranjament c/Josep falgueres)

Com podem estar d’acord en arranjar la Cira per un cost tant elevat? Tenim carrers a Centelles que s’estan ensorrant (com el Marquès de Peñaplata), el carrer St. Josep en molt mal estat, i carrers sense cloaques ni asfaltat, plens de sots com la zona del Bell-esguard, i d´altres que en fan la meitat (amb l´excusa que no hi ha diners) com el Raval Falgueres.

Al Sr. Miquel Arisa ja li vàrem dir que primer s’han de fer els deures i que perdríem l’oportunitat de demanar diners pel que necessitem, no per unes obres que en aquest moment no tenen cap sentit.

·         Abstenció en el pla de barris, ja que preveiem que alguna de les partides que estan incloses no es portaran mai a terme, no tant per la falta de diners sinó pels plantejaments.

·         Abstenció en la ratificació del decret nomenant representants legals de l’Ajuntament pel contenciós amb Incasol del polígon la Gavarra sector Aiguafreda. Esperarem sentència per veure si les coses s’han fet bé, tal i com l’equip de govern ens diu.

NO VOTEM NO, PERQUE NO, VOTEM AMB LA RESPONSABILITAT DE TREBALLAR MIRANT LA GLOBALITAT I INTERÈS GENERAL DE POBLE, EL NOSTRE OBJECTIU ES DE SUMAR I  MILLORAR EL QUE S´ESTA FENT

El Conseller Vila arriba en tren a Centelles

Per parlar i donar respostes sobre el tren i les infraestructures

Una cinquantena de persones van participar en el dinar que es va celebrar a Centelles amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila en un acte de la secció local de CiU. Puntualment  a les 13, 48h ha arribat en tren a l'estació de Centelles, des de Barcelona amb un bitllet d'anada que tenia un cost de 4,90€. A la mateixa andana l'esperava la cap de la oposició a l'ajuntament de Centelles, Maribel Matas i també hi eren presents el president comarcal del partit, Joan Vergés i el secretari d'organització, Joan Prat. 

Tot seguit el conseller  ha rebut les explicacions de l'estat actual de la estació i dels serveis que ofereix amb les mancances en la venda de bitllets i en l'accés normalitzat per a validar els bitllets així com un seguit de mancances que s'hi observen i també s'ha comentat el lamentable estat del pont-passera centenari (construït per un enginyer deixeble de Eiffel i del mateix estil arquitectònic que la passera peatonal que travessa el riu Onyar a Girona)  i que està situat a la mateixa estació, i que fa anys que està en un estat cada cop més degradat. En l'acte també hi eren presents el president del consell comarcal d'Osona, Joan Roca;  la diputada centellenca al congrés de Madrid, Carme Sayós; l'alcalde de Tona i diputat provincial d'esports, Josep Salom; l'alcalde d'Aiguafreda, Joan Vila  i una mica més tard (per problemes d'agenda) també s'ha incorporat la diputada al Parlament de Catalunya, Marta Pascal.

En el transcurs de l'acte se li ha regalat un pastís amb un tren fet de fondant a tall d'anècdota i de recordatori perquè no abaixi la guàrdia en els serveis que Rodalies 3 ofereix a la nostra comarca.

En el seu parlament, Vila ha destacat les futures millores a curt termini com "que ja estan en fase de redacció de projecte i que comprenen quatre actuacions a la línia de Barcelona-Vic amb el desdoblament de la línia de tren en indrets concrets com Montmeló, La Garriga, l'abaixador de Balenyà i Taradell", amb la idea bàsica "d'escurçar la freqüència de pas en trams d'entre cinc o sis quilòmetres". Pel conseller, cal tenir present, per exemple què "anualment a  Vic utilitzen el tren mig milió d'usuaris". Santi Vila ha considerat que aquest projecte "que tindrà un cost d'uns 300 milions d'euros garantirà molt millor els problemes de fiabilitat en els trajectes, per saber realment la durada de cada viatge".  Un altre problema a banda, va reconèixer que eren, els túnels d'entrada a Barcelona. I també que la solució als usos de moltes estacions i abaixadors "passa per a la seva ocupació i utilitat donant tot tipus de serveis des de restauració, oficines de turisme, de divulgació del territori, etc". Per algú usuari del tren, present al dinar es va insistir en que per buscar i trobar solucions no cal "només queixar-se, sinó que també cal reclamar i així les coses comencen a canviar". Un altre problema afegit en la nostra línia R3 són els soterrament de les vies a la zona del Vallés en poblacions com Montcada o Mollet. I per últim va esmentar que algunes de les solucions a la mancança de prou horaris de freqüència dels trens passa per " crear altres serveis intermodals i millorar-los com seria un cas pràctic la millora del servei de bus, per exemple, entre Vic i Ripoll".

Vila va explicar detalladament les tarifes actuals del transport públic, el dèficit que generen i perquè succeeix això. Pel conseller és bàsicament un cas de "paternalisme dels governs anteriors ja que un 25% dels usuaris, per un motiu o un altra no paguen el servei, ni tan sols el seu cost". Per això la conselleria creu que tot i que la resta paguen el servei "només s'arriba a cobrir el 50% del seu cost". Actualment aquesta diferència entre el que ingressem i el cost real dels serveis de transport públic està xifrada en "uns 540 milions d'euros" segon el conseller de Territori i Sostenibilitat.
Un exemple de la bona xarxa dels trens catalans la va donar, el conseller amb un exemple "el passat dimarts amb motiu del congrés de telefonia mòbil la línia de Plaça Espanya a plaça Europa va suportar més de 40.000 passatgers, quan l'habitual només són 10.000". 
Altres temes que es van tractar foren els motius pel quals a les properes eleccions a Convergència li costarà guanyar les eleccions i que es concreten en el fet de " no visualitzar  amb prou contundència la seva lluita contra la corrupció, no dona imatge de modernitat com en altres etapes de govern i sobretot que s'ha de visualitzar prou el fet de que el govern actual està al costat dels més desafavorits i més pobres". 

En quan a un tema com el referèndum del 9 de novembre va destacar que els imputs que li arriben de Madrid són cada cop més clars "des d'allà cada cop es prenen més seriosament la nostra independència però ells tenen clar que Catalunya tota sola no saben si  es pot ensortir, però encara tenen més clar que Espanya sense Catalunya no és viable".

En quan a temes d'habitatge social va insistir que s'està fent un esforç titànic perquè diverses entitat cedeixen pisos en lloguer per posar al mercat i va concretar que "darrerament estem treballant amb Bankia, la Sareb i CatalunyaCaixa i ja hem aconseguit més de 1200 pisos".
Santi Vila va cloure l'acte esmentant la opinió d'un important líder socialista a Madrid que fa poc li va deixar anar "en el fons aquí a Madrid us tenim enveja de les tres "e": la de la ètica en com es fan les coses dins el marc jurídic i democràtic actual, la de la estètica com la Via Catalana i sobretot la de la èpica, perquè un país que es vol alliberar d'un altre és un acte bàsicament èpic i una enveja per a molts".